dimecres, 28 de setembre de 2016

Atenció, atenció!!


Sovint el treball (fer deures, estudiar, escriure i tasques cognitives en general) demana un  nivell de concentració. Les nostres idees més productives i creatives vénen quan estem físicament i mental immersos en la tasca. Per arribar a aquest estat depenem de la qualitat de la nostra atenció i de la nostra habilitat per inhibir els estímuls distractors que tenim al voltant.

Així doncs, els factors psicobiològics i l’edat afecten a la nostra habilitat per aconseguir un nivell d’atenció òptim. Biològicament, necessitem d’un bon neocòrtex (executiu central) que reguli les funcions primàries (impulsos, pors, ... ) i perfeccioni la nostra atenció sobre un objectiu concret. Per fer-ho, el nostre cervell utilitza diferents processos atencionals: l’atenció dividida, l’alternança atencional, l’atenció selectiva i l’atenció sostinguda.  


Però la vessant psicobiològica no ho explica tot. Cal que valorem, respecte aquest tema, les característiques socials i culturals del moment actual. Les tecnologies de la informació i la comunicació implantades en la nostra vida quotidiana estan estretament lligades al nostre funcionament diari i ens acompanyen en totes les hores del dia. Però no només són un gran recurs que ens facilita la vida, sinó que també són grans productores d’estímuls distractors. Aquests tenen un nivell d’activació tan alt que fan que els hi dediquem la nostra atenció de forma involuntària, perdent la concentració sobre la tasca que estem realitzant.


Recordem que no és només un problema dels nostres adolescents, ens afecta a tots.  Trobem estudis actuals que han mesurat la incidència d’algunes de les distraccions més freqüents. Molts de nosaltres, quan treballem amb l’ordinador o la tablet, podem tenir fins a  8 finestres obertes, enviem 77 missatges per mòbil o revisem 50 vegades per dia el correu electrònic, per no parlar de noves aplicacions (la utilització de Facebook o Instagram). Moltes d’aquestes interrupcions necessiten prendre una decisió:  he de respondre aquest missatge, i que el nostre cervell deixi de realitzar la tasca d’estudi o treball per dedicar-se a la distracció, o he d’ignorar-lo?; com l’he de respondre?. El resultat és que  aquestes petites decisions prenen la mateixa energia que entendre un problema difícil de matemàtiques o un article. I ja sabem que menys energia significa tenir menys capacitat per entendre, decidir o memoritzar.


Sovint pensem que ser multitasca, característica intrínseca a la nostra societat, ens fa ser  més productius però segons Goleman “Per començar, hem d’assumir que la ment només pot centrar-se en una cosa a la vegada. Creiem que el nostre cervell és multitasca, però no és cert. Quan fem vàries coses a la vegada no les fem igual de bé. Si patim una interrupció; si , per exemple, escrivim un article i rebem un correu, si  ens detenim en llegir-lo o contestar-lo, ens costarà deu minuts (alguns autors apunten fins a 20 minuts)  tornar a concentrar-nos en el què estàvem fent”. Potser l’evolució ens donarà la clau que tal que el nostre cevell s’adapti al funcionament multitasking.
Ser conscients dels efectes que provoquen els diferents elements distractors és un primer pas per posar-hi remei. Estratègies com ara fer un ús adequat del mòbil segons les necessitat del moment, organitzar-nos el temps dedicat a respondre correus, silenciar els “bips” i saber eliminar altres elements distractors ens ajudaran a ser més productius i eficients en les nostres tasques. Qualsevol esforç invertit en l’eficiència durant el nostre temps de treball suposa una posterior recompensa en forma de temps lliure. És una qüestió de responsabilitat i maduresa.
Departament d’orientació.
2016.


Bibliografia:
Carrillo, N. (2016). Ser multitasca té un cost. Recuperat 13/04/2016  a http://www.ara.cat/estils_i_gent/multitasca-cost_0_1543045743.html.


G M, S. (2013). Cambios en la atenció, aprendizage y memoria.  Recuperat el 13/04/2016 a


Pousada Fernandez,  M i De la Fuente Arnaz, J. (2009). La atención. Barcelona:  UOC.