dimecres, 28 de setembre de 2016

Atenció, atenció!!


Sovint el treball (fer deures, estudiar, escriure i tasques cognitives en general) demana un  nivell de concentració. Les nostres idees més productives i creatives vénen quan estem físicament i mental immersos en la tasca. Per arribar a aquest estat depenem de la qualitat de la nostra atenció i de la nostra habilitat per inhibir els estímuls distractors que tenim al voltant.

Així doncs, els factors psicobiològics i l’edat afecten a la nostra habilitat per aconseguir un nivell d’atenció òptim. Biològicament, necessitem d’un bon neocòrtex (executiu central) que reguli les funcions primàries (impulsos, pors, ... ) i perfeccioni la nostra atenció sobre un objectiu concret. Per fer-ho, el nostre cervell utilitza diferents processos atencionals: l’atenció dividida, l’alternança atencional, l’atenció selectiva i l’atenció sostinguda.  


Però la vessant psicobiològica no ho explica tot. Cal que valorem, respecte aquest tema, les característiques socials i culturals del moment actual. Les tecnologies de la informació i la comunicació implantades en la nostra vida quotidiana estan estretament lligades al nostre funcionament diari i ens acompanyen en totes les hores del dia. Però no només són un gran recurs que ens facilita la vida, sinó que també són grans productores d’estímuls distractors. Aquests tenen un nivell d’activació tan alt que fan que els hi dediquem la nostra atenció de forma involuntària, perdent la concentració sobre la tasca que estem realitzant.


Recordem que no és només un problema dels nostres adolescents, ens afecta a tots.  Trobem estudis actuals que han mesurat la incidència d’algunes de les distraccions més freqüents. Molts de nosaltres, quan treballem amb l’ordinador o la tablet, podem tenir fins a  8 finestres obertes, enviem 77 missatges per mòbil o revisem 50 vegades per dia el correu electrònic, per no parlar de noves aplicacions (la utilització de Facebook o Instagram). Moltes d’aquestes interrupcions necessiten prendre una decisió:  he de respondre aquest missatge, i que el nostre cervell deixi de realitzar la tasca d’estudi o treball per dedicar-se a la distracció, o he d’ignorar-lo?; com l’he de respondre?. El resultat és que  aquestes petites decisions prenen la mateixa energia que entendre un problema difícil de matemàtiques o un article. I ja sabem que menys energia significa tenir menys capacitat per entendre, decidir o memoritzar.


Sovint pensem que ser multitasca, característica intrínseca a la nostra societat, ens fa ser  més productius però segons Goleman “Per començar, hem d’assumir que la ment només pot centrar-se en una cosa a la vegada. Creiem que el nostre cervell és multitasca, però no és cert. Quan fem vàries coses a la vegada no les fem igual de bé. Si patim una interrupció; si , per exemple, escrivim un article i rebem un correu, si  ens detenim en llegir-lo o contestar-lo, ens costarà deu minuts (alguns autors apunten fins a 20 minuts)  tornar a concentrar-nos en el què estàvem fent”. Potser l’evolució ens donarà la clau que tal que el nostre cevell s’adapti al funcionament multitasking.
Ser conscients dels efectes que provoquen els diferents elements distractors és un primer pas per posar-hi remei. Estratègies com ara fer un ús adequat del mòbil segons les necessitat del moment, organitzar-nos el temps dedicat a respondre correus, silenciar els “bips” i saber eliminar altres elements distractors ens ajudaran a ser més productius i eficients en les nostres tasques. Qualsevol esforç invertit en l’eficiència durant el nostre temps de treball suposa una posterior recompensa en forma de temps lliure. És una qüestió de responsabilitat i maduresa.
Departament d’orientació.
2016.


Bibliografia:
Carrillo, N. (2016). Ser multitasca té un cost. Recuperat 13/04/2016  a http://www.ara.cat/estils_i_gent/multitasca-cost_0_1543045743.html.


G M, S. (2013). Cambios en la atenció, aprendizage y memoria.  Recuperat el 13/04/2016 a


Pousada Fernandez,  M i De la Fuente Arnaz, J. (2009). La atención. Barcelona:  UOC.

dijous, 11 de juny de 2015

Proposta de tutoria després del succés al Joan Fuster

Commocionats per la notícia

A tall dels fets ocorreguts un dilluns a l'INS Joan Fuster i per tal de no deixar als alumnes sols davant les seves preguntes o inquietuds, des del Departament d'Orientació vam proposar realitzar un col·loqui a partir de les notícies aparegudes als diaris, podent-se fer servir els que teníem a l'institut (La Vanguàrdia), o les següents adreces (o qualsevol altre que es considerés adient):

Activitat proposada:

Llegir o comentar la notícia. Ens sembla important remarcar:
  • Cal escoltar als alumnes  i donar-los seguretat en el sentit que ha estat un fet aïllat.
  • Comentar el tractament que s’ha fet del cas en  les xarxes socials, medis, filtracions, coses que corren per la xarxa, etc. Recomanar que no passin els àudios o fotografies que els poden arribar dels fets.
  • Detecció de possibles alumnes que se sentin afectats emocionalment per la notícia.
  • Donar la possibilitat d’expressar les seves inquietuds al respecte, ajudar a  posar paraules al que poden sentir. Intentar no caure en el pànic col·lectiu i/o en l’alarmisme.
  • Amb els més grans es pot tractar l’edat penal.


El Departament d’orientació s’ofereix a fer l’acompanyament en els col·loquis.

Seria adient fer-ho en totes les classes i en tots els cursos, ja sigui en la tutoria o en alguna classe de professors interessats.

Per no repetir el treball que ha fet un company/a i organitzar-nos millor, apunteu-vos a la graella que estarà penjada a la pissarra de la sala de professors.

1ª sessió: Jornada d'aprofundiment del recurs USEE a secundària

Els dilluns dia 13 i 20 d'abril vam participar a la Jornada d'aprofundiment del recurs USEE a secundària, organitzada des dels Serveis d'Orientació i Educació, amb la Joana Ferrer com a cap.

La principal idea que vam poder extreure fou la consideració del recurs USEE com a factor de creixement del centre. 

Cal entendre la USEE com un recurs de tot el centre, no pas un afegit per a determinats alumnes que necessiten una atenció diferent. Tot l'alumnat té unes característiques pròpies i, per tant, tots necessiten d'una atenció adequada a les seves necessitats. Per aquest motiu tot l'alumnat del centre, així com el professorat, es pot beneficiar d'aquest recurs.
Des de la USEE s'elaboren materials que poden ser extensibles a alumnat "no-USEE", es busquen estratègies de resolució davant de determinats conflictes, etc.

I no hem d'oblidar que hi ha innovació quan hi ha un canvi, una millora. Per tant, la USEE com a recurs cal tractar-la com a innovació. 

Per a que realment la USEE es visqui com a recurs de tot el centre cal que tot el claustre estigui implicat i, sobretot l'equip directiu. Només des del treball en equip es podrà configurar de manera òptima.

En definitiva, fou una jornada de dues sessions per a reflexionar, com a centre, sobre el recurs USEE i el seu servei i aprofitament en la vida de cada Institut.